Marina Rúbies, exalumna del màster, seleccionada a la 6a Residència de l'Acadèmia del Cinema Espanyol

Aniagua és el projecte amb què la Marina ha estat seleccionada. Explica la història d’una noia de Fuerteventura ja major d’edat que no ha trencat la closca. Totes les seves amigues han marxat de l’illa, i la seva àvia, que exercia el rol de mare, ha mort. Perquè la seva mare de veritat gairebé no ha estat mai a casa, deixant-se la salut netejant habitacions d’hotel per poder mantenir-les. Així, l’Aniagua passa els dies somiant amb volar del niu i fent fotos als esquelets dels macrohotels que mai es van arribar a construir.

Ara la Nisa està de baixa: s’ha trencat una cama. Li demana a l’Aniagua que la substitueixi fins que es recuperi; així la Nisa no perd la feina i ella aprèn en el seu primer treball. Però l’Aniagua amaga una motivació secreta: poder marxar de l’illa i estudiar fotografia fora.

La Marina explica com va sorgir el projecte: “Quan era petita, la meva mare va acceptar la gestió d’una casa rural de 90 places a la província de Lleida. Vaig créixer entre pots de KH7, rotllos de paper de vàter i fregasòls amb lleixiu. Els meus caps de setmana consistien a netejar amb familiars i amics les destrosses de festes alienes d’individus que mai veia. Tot i que vaig fer nous amics, em vaig enamorar, vaig discutir amb la meva mare fins a l’extenuació durant aquelles neteges; també vaig riure fins a plorar amb ella i els meus germans. Aquells anys m’han portat a escriure sobre la neteja, sobretot en les relacions que es teixeixen en aquest context i en el que vaig viure durant la meva infància i adolescència.*

Hi ha un tema candent a la societat i que és evident: el conflicte del model turístic, el conflicte de classes i la seva poca sostenibilitat. Per això, el turisme és un ambient i un escenari on es desenvolupen conflictes que són més aviat fruit del cansament i dels serveis. A més, aquesta situació és especialment preocupant a Canàries, la cuna d’Europa per a turistes europeus amb la pell cremada i ganes de prendre daiquiris al sol. Fa pocs dies, els carrers de moltes ciutats espanyoles s’omplien de protestes per part de la ciutadania de totes les zones turístiques que demanen un cessament d’aquesta bombolla insostenible. Aquest és un projecte per reflexionar sobre la marca que deixa viure per servir en un context turístic i àrid alhora.”